Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
Recordeu que a la webquest us hem proposat que assenyaleu el lèxic d'aquest poema. Teniu en compte els següents trets de la literatura de l'exili que en classes anteriors han estat explicats:
- Invalida el cas particular i el transcendeix a la col·lectivitat.
- Recull l'experiència immediata i li dóna una projecció mítica o un sentit moral.
- Denuncia la guerra i les seues conseqüències.
- Porta als límits el sentiment de frustració i la fatalitat del destí.
- Enyorament sovint sublimat.
A Catalunya deixí
ResponEliminael dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.
És evident que l'autor parla de l'exili en tot el poema, però ho hem volgut exemplificar amb aquest fragment. El poeta parla de Catalunya i com ha de deixar-la enrere.
Laura i Empar.
Heu de comentar el lèxic també
ResponEliminaZaida i Borja.
EliminaUna esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
Aquest fragment correpon a la característica següent: "Porta als límits el sentiment de frustració i la fatalitat del destí.", per que es veu clarament els desitjos i anels de les persones que han tingut que patir aquestes bestieses.
Anna
EliminaA Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.
En esta estrofa es mostra la característica de la denuncia de la guerra i les seues conseqüències ja que es pot apreciar com per culpa de la guerra van tindre que deixar Catalunya per a anar a França.
Una esperança desfeta,
Eliminauna recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
-clarament mostra l'enyorament de la seua terra, del seu petit pais, i veu frustrada la seua esperança de viure feliç i lliure en el Vallés, per culpa dels gossos rabiosos del fascisme
Mariquena, Marina, Esther
EliminaAvui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En aquest fragment correspon a la caracteristica de * Enyorament sovint sublimat. ja que ens parla de l'enyorança per l'exili de la seua terra i que del seu record viurà.
Avui en terres de França
Eliminai demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
Recull la caracteristica següent: l'experiència immediata i li dóna una projecció mítica o un sentit moral.
eva y andre clausi
Avui en terres de França
EliminaDavid
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En aquesta estrofa, l'autor parla de la enyorança de la seua terra, i que la tindrà per molts anys
Andreu Moyano Lemus:
EliminaEn aquest fragment:
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
Es pot veure que la característica que reflexa es "que recull l'experiència immediata i li dóna una projecció mítica o un sentit moral" perquè compara el estat de la seua dona amb el patiment de la Mare de Déu para que et pugues entendre molt mes el dolor que es passava.
Avui en terres de França
ResponEliminai demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En aquest fragment podem apreciar com l'autor te que emigrar a altres terres i abunda en ell l'enyorança de la seua patria
Benvolguts Bernat i Sheila,
Eliminarecordeu que l'ús de tenir+que com a perífrasi d'obligació és incorrecte, sé que nosaltres en la parla col·loquial l'emprem molt a sovint, tanmateix, és un castellanisme: té que emigrar (incorrecte)--> ha d'emigrar (correcte).
A més, teniu en compte que el verb tenir duu accent en la tercera persona del present d'indicatiu: ell TÉ. Com ho heu escrit tots entenem que esteu fent referència al pronom et/te o a la infusió.
Una última cosa a dir PA-TRI-A!! És esdrúixola, per tant, duu accent, PÀTRIA!! Aissss reviseu-ho que de segur podeu corregir aquestes errades vosaltres, no vos fa consciencia. Per cert, reviseu el text que jo he escrit, potser, jo també tinga errades, no ho sé...
Salutacions,
Noèlia
Andrea :
ResponEliminaEn ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»
A aquest fragment es dona la característica de l'enyorança a la seua terra, i idealització d'aquesta.
No tracta un cas particular, ja que contínuament parla en plural i en aquesta situació es pot vore qualsevol persona de l'època.
Bon dia Andrea!
Eliminahui divendres i jo ací fent-te la guitza,com els companys Bernat i Sheila t'has equivocat respecte els accents diacrítics---> dona (muller) ell dóna (verb donar). Hauries d'haver utilizat la segona opció. Per cert divendres i bon dia ma mare m'ha fet fòra de casa perquè vol netejar, no sé si riure o plorar...
Ànims Andrea! Com a Bernat i Sheila et diré que una errada la pot tenir qualsevol i jo pense que en aquest text n'he fet una... Ara et toca a tu corregir les meues errades.
Carmen:
ResponEliminaAvui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
Aquest fragment pertany a "L'enyorament sovint sublimat". Que ens diu que a pesar de estar fora i llunt de s'ha casa, no es moriran per enyorar lo que han deixat, doncs viuran amb l'enyorança de tot lo perdut.
Una esperança desfeta,
ResponEliminauna recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
En aquest l'autor ens fa veure el sentiment de frustació i la fatalitat del destí com a consequència de la precària situació
carol
ResponEliminaen l'ultim estrofa es troba l'enyorament sovint sublimat.
Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
l'autor expresa el seus sentiments i com es troba en aquest moment
Perquè ens perdoni la guerra,
ResponEliminaque l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.
en aquest fragment, l'autor exemplifica lo dur que li costa deixar darrera la seua terra per la guerra,
cristian
Lidia, Iris i Nuria
EliminaA Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.
En aquest fragment es mostra la denúncia de la guerra i de les seues conseqüències, ja que parla de la partida de la seua terra causada per la guerra.
Didac
EliminaEn ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»
En aquest fragment es dona la característica de l'enyorança sovint sublimat,ja que l'autor mostra l'enyorança que te de la seva terra,que es el Vallés.
Avui en terres de França
Eliminai demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
en aquest fragment l'autor expressa tots els seus sentiments per tot el que ha deixat enrrer
Josemi:
EliminaUna nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.
-Porta als límits el sentiment de frustració i la fatalitat del destí.
Raoul
EliminaAvui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En aquest fragment diu que l'anyorança no el afectarà encara que es trobem molt lluny de casa.
Andrea
EliminaUna nit de lluna plena
tramuntàrem la carena*,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
Aquesta fragment mostra "Porta als límits el sentiment de frustració i la fatalitat del destí". Ja que es podem entendre que el sentiment de pena de totes les persones d'una manera poètica amb el nomenament de la lluna.
Mar y Lucia.
ResponEliminaUna esperança desfeta,
una recança* infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
Aquest fragment plasma clarament la característica de l'enyorament cap a la seva terra, que ha tingut que abandonar a causa de la guerra.
Una esperança desfeta,
ResponEliminauna recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
En aquest fragment,l'autor vol expressar el seu sentiment front a l'adversitat, els somnis desfets i la lluita per voler conseguir que tot torne a renaixer.
Laura
ResponEliminaUna esperança desfeta,
una recança* infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
Porta als límits el sentiment de frustració i la fatalitat del destí. El autor parla de que ho ha deixat tot en rere i que anyora la seua terra
y la seua "vida"
Sandra
ResponEliminaEn ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»
En aquest fragment, ens adonem com l'autor preferix avanç la seua terra, els 4 pins que formaven boscos en el seu poble... tira de menys el poble on visqué i va tenir que exiliarse d'ell per causes de la guerra.
COM EL VALLÉS NO HI HA RES!!!!
victor manuelle II y carles VII ( Manu i Carlos )
ResponEliminaAvui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En aquest frangment podem apreciar l'anyorança dels valencians al tindre que abandondar la seua pàtria a causa del franquisme i el tindre que deixar-ho tot i fer una nova vida en un pais desconegut
INCREDIBLEEEEEEEEE !!! :)
EliminaMarta i Micaela
ResponEliminaUna esperança desfeta,
una recança* infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
En aquest fragment trobem la característica del sentiment de frustració i la fatalitat del destí perque l'autor ja no troba esperança i sent una gran anyorança per la seua terra que "la somnia completa".